La imaginació no serveix per recrear en la ment allò que ens agradaria aconseguir o fer, sinó per fer-ho realitat. |
Dissabte 17, una amiga i companya d'estudis i jo vam assistir a l'espectacle de màgia i il·lusionisme del Teatreneu, ja que per l'activitat 2 de la SAE havíem de visitar un centre educatiu escolar representatiu.
Aquest espectacle anava adreçat als més petits però, si alguna cosa és veritat, és que la màgia i la imaginació no tenen edat.
Al començar el "show", hi havia una paret (imaginària, és clar) que separava el públic de l'escenari, però als 5 minuts, la maga Eva ("la dama inquieta") va establir una connexió fàcil i directe entre el públic i ella.
Els nens no tenien por de dir la seva, d'opinar, d'aplaudir,... En varies ocasions, la maga explicava què volia fer i sempre hi havia un nen entre el públic que deia; "Vale!"
El tracte amb el públic per esdevenir una actuació participativa, lúdica, interessant, motivadora,... van ser factors pedagògics que durant l'actuació em van cridar molt l'atenció. Potser que la maga no hagi estudiat pedagogia o magisteri, però s'havia tractar al públic i tenia clar que una actuació en el qual només hi ha un personatge principal (ella), pot ser interessant però alhora és distant i fora de l'abast per l'observador.
"El que no cree en la magia jamás la encontrará" Roald Dahl
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada