·L'orígen del treball per projectes

 La setamana passada vam començar l'estudi i recerca de diferents pedagogs el quals han aportat interessants teories o han tingut una destacada influència en el món de la pedagogía. De moment, he pogut treballar Rousseau, Dewey i Kilpatick. 

Avui, comentaré d'on va sorgir la idea del treball cooperatiu, quin mètode s'emprava inicialment i quines són les fases en les qual es comprenia, per tant, em centraré en Kilpatrick. 

John Dewey
(1859 - 1952)

Kilpatrick
(1871 Geòrgia - 1965)    

Kilpatrick, pedagog estatunidec, va col·laborar amb John Dewey (filòsof i pedagog nord-americà) portant a la pràctica les seves idees a la universitat de Columbia, a Nova York. A partir de la seva participació en fomentar en el moviment de Dewey, va esdevenir un dels líders de la renovació pedagògica a EEUU. 

L’any 1918 va presentar la seva teoria sobre la metodologia de projectes. Aquest mètode consta de la metodologia pròpia de la tecnologia, que permet, a partir d'uns requeriments o condicionants, arribar a una solució per satisfer una necessitat humana.

Tradicionalment el mètode de projectes s'ha estructurat per pensar en la necessitat la idea o el problema a partir de requeriments o condicions que ha de complir, la cerca d'informació i solucions i finalment la tria de la solució més viable. Per altre banda, cal realitzar una planificació i una construcció i finalment, comprovar l'avaluació i les propostes de millora i la documentació (elaboració de la Memòria). 

Aquest mètode es fonamenta en basar-se en els interessos dels nens posant-los en el centre del procés; basar-se en els interessos dels nens i en afavorir una actitud activa i protagonista de l'alumne. Pel que fa el paper del mestre, ha d'adquirir un rol orientador i de guia, és a dir, no ha d'evocar coneixements.

Es caracteritza per tenir tres mètodes; en primer lloc, es dona un propòsit, s'estableixen objectius de projectes, en segon lloc, es planifica, s'elabora un pla de treball identificant tasques i temps i en tercer lloc, es jutja, es establir conclusions i avaluar resultats.

Es considerava la possibilitat de diversos tipus de projectes, tasques pràctiques com construir prestatgeries, serrant fustes, tallant materials,... per tal d'endreçar-se la vida. Experiències estètiques com el teatre, resolent problemes i per últim, l'aplicació de tècniques o coneixements. 

Avui en dia, encara s'utilitza aquest mètode del treball cooperatiu per tal d'afavorir millor les relacions entre iguals. És cert, que sovint comporta alguns enfrontaments entre membres del mateix grup envers una qüestió però esdevé un motiu per fer front a un conflicte d'opinions i aprendre a escolar als demés.

Personalment crec que és una tasca interessant de fer; la nombrositat de membres en un grup no és sinònim a menys tasques per persona ni tampoc que el treball es dugui a terme en un tancar i obrir d'ulls. Ben al contrari, el treball esdevé més complex a l'hora d'estructurar-lo o d'enfocar l'objectiu final ja que cada ment és un món.

Si cada persona és un món...
 junts podem fer grans coses.