·El llenguatge de la pedagogia per a mestres i pares

El tacte i la sol·licitud com a pilars
fonamentals i bàsics pel creixement
de l'infant.

 L’any 2004 l’autor Max van Manen va publicar “El tono en la enseñanza”; un llibre en el qual mostra diverses maneres de plantejar i resoldre una situació envers la comunicació i tracte amb els infants. 

Aquesta recopilació de múltiples situacions i interessants reptes en l'àmbit educatiu, no només va dedicat als mestres, sinó que també resulta ser una bona guia pels pares ja que aconsegueix definir d'una manera coherent la bona pedagogia.

L‘autèntica pedagogia requereix una sintonia atenta de tot el propi ser amb l’experiència que el nen té del món. En l’educació és important que el mestre sigui conscient de com els alumnes el perceben com a tal i d’aquesta manera conrear alguns aspectes de la nostra forma de ser o comportament per no transmetre valors o idees poc adequades.

Per ensenyar als demés cal crear condicions per l’autèntic aprenentatge, cal ser un exemple a seguir, actuar amb coherència,  reforçar i cultivar diàriament aspectes com la sol·licitud, el tacte o la sensibilitat, saber que els propis coneixements encara no estan finalitzats i tenir disciplina, saber quina postura tenim davant la vida i com ens orientem.

“Para enseñar a los demás, primero has de hacer tú algo muy duro:
 has de enderezarte a ti mismo.” Buda

Personalment, el llibre de Max van Manen m’ha fet tornar al passat ja que en molts casos m’hi he sentit identificada. Llegint les anècdotes i els exemples que l’autor escriu en el seu llibre he pogut contemplar tant la postura del nen com la postura del mestre.

Aquesta lectura recomanada per la professora d'antropologia de l'educació, m'ha semblat clara i entenedora m’ha ensenyat com n’és d’important la relació amb els altres, no només amb els nens sinó també amb les persones que t’envolten. Crec que per ser un bon mestre has de començar per endreçar-te el cap, tenir una ètica i una moral, tenir uns principis bàsics. Quan estàs bé amb tu mateix pots dedicar-te plenament als altres. Moltes vegades estem davant d’una persona físicament però la nostra ment està pensant en qüestions que ens amoïnen, d’aquesta manera no hi ha una connexió del físic amb la ment i per tant no estàs realment davant de l’altre persona. En canvi, si la teva ment està coordinada amb el teu cos vol dir que estàs vivint aquell moment amb plenitud i pots atendre millor a l’altre.

Per exemple, a la Lola se li ha mort el gos i decideix anar a casa de la Maria per explicar-li. La Lola està molt trista per la pèrdua i quan acaba d’explicar-li el que ha succeït espera que la seva amiga la consoli. Tot i que la Maria semblava estar molt atenta al que li estaven explicant, només li contesta: Anem a la perruqueria? Tanquen d’aquí dues hores...

A la Lola només li interessava el seu aspecte i durant la seva conversa amb la Lola estava pensant quan temps li quedava abans de que tanquessin la perruqueria.

Per això crec que si vols ensenyar, primer cal educar-se a si mateix per poder ser un model de referència pels altres.