dimecres, 21 de novembre del 2012

·L'elefant encadenat

 Avui, a l'hora de seminari, una companya ha llegit el conte de l'elefant encadenat. Aquest conte me'l va explicar una persona molt especial per mi i per això, dedico aquesta entrada al relat de Jorge Bucay.


Aquest conte ens explica la història d'un nen a qui li agrada molt el circ però un dia se sorprèn quan veu l'elefant, l'animal més fort de tots, lligat a una petita estaca, resignat i que no fa res per deslliurar-se'n. Com és que actua així? El nen intenta esbrinar-ho i troba la resposta: ens acostumem a les coses quotidianes, ens vinguin imposades o no, ens tornem dòcils i molt sovint no lluitem prou per aconseguir allò que volem. El conte ens ensenya que per aconseguir una cosa hem de lluitar i intentar-ho més d'un cop. No ens hem de donar per vençuts i hem de creure en nosaltres mateixos. Moltes vegades deixem de fer coses, com l'elefantet encadenat, perquè estem convençuts que no ens en sortirem. Val la pena tornar-ho a provar, ser perseverants, per aconseguir el que realment desitgem. 

Tots som una mica com l'elefant del circ: anem pel món i passem per aquesta vida lligats a milers d'estaques que limiten la nostra pròpia llibertat. Inconscientment al llarg de la vida ens marquem uns límits psicològics que deterioren la nostra autoestima i la confiança en les nostres possibilitats. Sovint pensem que no podem fer una cosa perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Igual que l'elefant, vam pensar no puc, no puc i no podré mai.

El conte ens explica doncs per què actuem com actuem i què podem fer per canviar-ho. Cal deixar a una banda els condicionants negatius i encarar la vida a principis molt més constructius.

Siguem doncs perseverants, no ens donem per vençuts i lluitem per aconseguir els nostres objectius.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada