·L'escola Inclusiva: una escola per a tothom?

Per un món igualitari on no
es discrimina a ningú!

 Quan parlem d’una escola per a tothom ens referim a una escola inclusiva,  una escola que no exclou ningú.

Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre en un mateix centre i mateixa aula alumnes malgrat siguin molt “diferents”.


Hi ha principalment tres raons per dur a terme aquest tipus d'escola, i són els següents:

1. Aprendre junts alumnes diferents és just; La inclusió escolar és una qüestió de justícia i un valor, com la inclusió social. Les raons a favors d'aquesta inclusió són fonamentalment ètiques.

Tots sóm diferents, cadascú
aporta una cosa nova

2. Aprendre junts alumnes diferents és necessari per a tothom
• Per als alumnes amb discapacitats i d’altres dificultats (atenció, comportament...).
• Per als alumnes més corrents.
• Per a la societat en general (per a la comunitat de la qual uns i altres formen part).

Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts –que poden CONVIURE-, malgrat les seves diferències.


3.  Aprendre junts alumnes diferents és possible
• Difícil, però possible.
• L’educació inclusiva com a repte: És normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.

En definitiva, si aprendre junts alumnes "diferents" és just i necessari, també HA DE SER POSSIBLE!

“Un món que disposa dels recursos econòmics i tecnològics que permeten la comunicació global instantània, així com dur persones a l’espai, difícilment pot dir que és impossible educar tots els seus nens”  S. Hegarty: Educación de niños y jóvenes con discapacidades. Principios y prácticas.

Publicaciones de la UNESCO, 1994.

·Pilar Benejam

 El passat dimecres 28 de novembre, els estudiants de primer d'Educació Primària vam assistir a la conferència de Pilar Benejam.

Pilar Benejam i Arguimbau és una geògrafa i pedagoga menorquina. El 1961 es graduà en Magisteri a l'Escola de els Illes Balears, el 1966 es llicencià en pedagogia i el 1972 en història a la Universitat de Barcelona. El 1985 es doctorà en pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1972 és catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB.

Un dels diferents temes que va tractar i que em va semblar molt interessant va ser la necessitat de formar equips a les escoles. Els mestres han de formar un equip tant entre ells com entre ells i els nens. Formar un equip evita el sentiment de soledat i anima als nens a participar a classe.

Quan un infant diu; "Tens raó, però..." Vol dir que el nen ha sigut capaç de buscar alguna cosa més, hi ha un desacord personal. A vegades no es diu el que es pensa per no esdevenir en un desacord personal que comporti un enfrontament o odi personal. És important que els alumnes se sentin membres d’un equip en el qual es puguin expressar de la millor manera i dient sense por el que pensen. 

El diàleg és la base de la igualtat; dialogar bol dir pensar que el que et diu l’altre pot ser tan autèntic com el que un mateix diu.

Com la pedagoga defensa, cal ensenyar a pensar per ser lliure, ensenyar a dialogar per tenir en compte els altres i ensenyar a participar per a formar equip per aprendre.

"Per ensenyar, s'ha de pensar que mai no se'n sap prou"
(Pilar Benejam)

·Les carmanyoles a l'escola

 El passat setembre, la consellera d’ensenyament Irene Rigau, després d’assistir en una reunió setmanal del Govern, va fer públic un nou canvi envers la lliure alimentació dels alumnes per al pròxim curs 2012-2013.

Des del 12 de setembre, alguns centres escolars han permès que els alumnes portin carmanyoles de casa, d’aquesta manera les famílies amb dificultats econòmiques poden preparar el dinar pels seus fills i no haver de pagar el menú diari escolar de 6’40 euros aproximadament (varia segons el centre educatiu).

Tot i que aquest nou sistema s’ha pensat per ajudar a les famílies, aquestes hauran de continuar pagant uns mínims d’entre 1 o 2 euros diaris per escalfar la carmanyola o simplement obrir-la. A més, també es tindrà en compte que el nen necessitarà coberts, aigua, un servei de menjador i llum. 

La Generalitat afirma que és una bona idea per donar possibilitats a les famílies amb dificultats però en aquest nou canvi ningú ha tractat la bona alimentació, el menú equilibrat o la dieta sana.

Per una part molts dels tutors legals dels alumnes o no tenen el temps suficient per idear un bon menú pels seus fills degut als horaris laborals i a les agendes plenes, i per l’altre part si es tracta d’una família amb dificultats econòmiques és possible que no pugui seguir un bon menú pel seu fill. I doncs, cal mancar el nen d’una bona alimentació per estalviar diners?

Pot ser és una mica més car pagar el menú escolar però està dissenyat per nutricionistes especialitzats que col·laboren amb l’equip mèdic per prevenir d’una cura severa als alumnes. D’aquesta manera no només mantenen el seu estat de salut o la promouen mitjançant una bona dieta equilibrada i rica, sinó que també millora el seu rendiment escolar.

El consell d’educació ha de tenir present la societat i les possibles dificultats que poden presentar algunes famílies però per davant de tot està l’educació, l’evolució i el benestar de l’infant.

I doncs, s’hauria de pensar que el Govern ha passat de denegar la idea de portar una carmanyola a acceptar-la per la possibilitat d’extreure’n alguns diners o ho ha fet perquè ho considera veritablement factible tant a nivell econòmic per les famílies amb dificultats com a nivell de salut dels infants?

(La informació extreta per a realitzar aquest comentari subjectiu l'he extreta d'una notícia del diari de La Razón sobré l'educació)

·El mestre a la societat actual

Un professor que ha d'aixecar la mà per poder parlar.
Què se'n ha fet del respecte cap als mestres?

 Avui, m'he preguntat a mi mateixa ; Per què l’estatus social del mestre/a és, a vegades, inferior al que tenen altres professions?

El quid de la qüestió és que es considera una professió “vocacional” i que hi predominen les dones (salari secundari). També, el problema d'aquesta infravaloració cap a aquest ofici, és que la societat té una percepció limitada pel que fa el nombre d'hores que té la jornada i també de l'esforç físic i psíquic que requereix. 

La societat canvia constantment, però potser mai tant de pressa com ho ha estat fent aquests darrers vint anys. Tant que si tractem d'explicar la societat dels anys 70 als nostres alumnes, els costarà trobar punts en comú per poder-la relacionar amb la realitat actual i així poder entendre'ns. Aquesta acceleració genera desconcert degut als múltiples canvis que produeix. L'aparició d'una societat pluralista, on diferents grups socials defenen models contraposats d'actituds, fa que es generi un ampli ventall de possibilitats al voltant de quins valors cal transmetre i quins qüestionar; de què, com i de quina manera educar, ja que s'ha perdut el consens. En l'actualitat qualsevol professor pot veure qüestionada la seva intervenció, generant-se conflictes i rivalitats amb d'altres agents educatius. S'ha produït un canvi en el recolzament del context social dels ensenyants i, socialment, es considera al professorat responsable de les deficiències del sistema d'ensenyament.

He buscat informació i he trobat un comentari del catedràtic José Manuel Esteve de teoria de l'educació a la Universitat de Màlaga, que compara la situació dels professors davant el canvi social amb la d'un grups d'actors que estan interpretant "Hamlet" i sense previ avís els canvien el decorat a la meitat de l'escena, col·locant-los un de postmodern. La primera reacció és la de sorpresa. Desprès de tensió i desconcert, amb un fort sentiment d'agressivitat i desitjant acabar l'obra per a cercar als responsables, o al menys obtenir una explicació. El problema està en que, independentment de qui hagi provocat el canvi, són els actors els que estan donant la cara davant el públic i són ells, per tant, qui hauran de cercar una sortida airosa a la situació.

I doncs...

 LA SOCIETAT CANVIA AL DOCENT O EL DOCENT CANVIA LA SOCIETAT?

·Arcadi Oliveres

 Fa un any, a l'escola Vedruna Gràcia, vaig tenir la sort d'assistir a una conferència del Dr. Arcadi Oliveres i Boadella a la Sala d'actes del centre i tot just fa un mes, que als estudiants de primer ens van retransmetre un vídeo  de la conferència Què podem fer per a una societat més justa, saludable i sostenible? del mateix Doctor.

En aquesta conferència, Oliveres es va declarar pacifísta radical seguidor des de sempre de la doctrina de Gandhi, i va mostrar-se en tot moment esperançat per la situació del món a llarg termini, principalment perquè aquest era un món terriblement injust i estúpid que no podrà sobreviure sense canvis importants que recuperin valors de solidaritat i col·laboració social i, sobretot, per la potencialitat de l’ésser humà. 

Primerament, va manifestar la solució de la situació econòmica i política al món si tenim voluntat i no perdem l’esperança ja que estem davant d’una crisi provocada per l’enorme desigualtat de distribució.

Nosaltres, estem envoltats d’un benestar material que provoca una manca de valors en les nostres vides. No en som conscients però ens hem tornat freds, de pedra, amb una cuirassa impressionant i a més, fills de l'abundància.  

Mai havien existit tants coneixements i possibilitats tecnològiques per obtenir recursos energètics i alimentaris, ni tantes facilitats per relacionar-se i/o comunicar-se. És important saber el què ens passa per poder trobar la solució; cal evitar la manipulació de la informació ja que aquesta arriba majoritàriament a la població i pot suposar la creença d'alguna cosa que no és certa.

Amb els romans era el pa i circ (panem et circenses), posteriorment va ser el "pan y toros", i actualment ens entabanen amb el pa i el futbol. Per a més inri, els dies que no hi ha cap partit o s’acaba la lliga, ens idiotitzen amb Telecinco i Intereconomía.

Aquest aspecte, em recorda al principi d'aquesta cançó de rap:

"La codicia ha contaminado las almas de los hombres, ha levantado en el mundo barricadas de envidia, de rencor, nos ha llevado a la miseria y a la matanza. Hemos crecido demasiado deprisa, y ¿de qué ha servido?, la tecnología que proporciona abundancia nos ha dejado en la indigencia, nuestra ciencia nos ha hecho cínicos, nuestra inteligencia duros y vacíos, hemos empezado a pensar pero hemos dejado de sentir, nos hemos convertido, en esclavos del destino”

"

·L'elefant encadenat

 Avui, a l'hora de seminari, una companya ha llegit el conte de l'elefant encadenat. Aquest conte me'l va explicar una persona molt especial per mi i per això, dedico aquesta entrada al relat de Jorge Bucay.

Aquest conte ens explica la història d'un nen a qui li agrada molt el circ però un dia se sorprèn quan veu l'elefant, l'animal més fort de tots, lligat a una petita estaca, resignat i que no fa res per deslliurar-se'n. Com és que actua així? El nen intenta esbrinar-ho i troba la resposta: ens acostumem a les coses quotidianes, ens vinguin imposades o no, ens tornem dòcils i molt sovint no lluitem prou per aconseguir allò que volem. El conte ens ensenya que per aconseguir una cosa hem de lluitar i intentar-ho més d'un cop. No ens hem de donar per vençuts i hem de creure en nosaltres mateixos. Moltes vegades deixem de fer coses, com l'elefantet encadenat, perquè estem convençuts que no ens en sortirem. Val la pena tornar-ho a provar, ser perseverants, per aconseguir el que realment desitgem. 

Tots som una mica com l'elefant del circ: anem pel món i passem per aquesta vida lligats a milers d'estaques que limiten la nostra pròpia llibertat. Inconscientment al llarg de la vida ens marquem uns límits psicològics que deterioren la nostra autoestima i la confiança en les nostres possibilitats. Sovint pensem que no podem fer una cosa perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Igual que l'elefant, vam pensar no puc, no puc i no podré mai.

El conte ens explica doncs per què actuem com actuem i què podem fer per canviar-ho. Cal deixar a una banda els condicionants negatius i encarar la vida a principis molt més constructius.

Siguem doncs perseverants, no ens donem per vençuts i lluitem per aconseguir els nostres objectius.

·Pla de consum de fruita a les escoles

 El pla de costum de fruita a les escoles va ser una iniciativa de la Unió Europea. A Catalunya es fa efectiva mitjançant una acció coordinada dels departaments d'Agricultura, Salut i Ensenyament de la Generalitat per tal de demostrar als infants i a les famílies el benefici de consumir 5 racions al dia de fruites i verdures (tres peces de fruita i dues racions de verdura)

Aquest pla consisteix en  proposar un consum de fruites com a una alternativa excel·lent al consum d'altres aliments amb menys qualitat nutricional, com podria ser la brioixeria. 

Per això, es distribueix de manera gratuïta fruita fresca (d'elevada qualitat) als escolars d'educació primària (de 3 a 12 anys) dels centres educatius de Catalunya, públics i concertats, que ho sol·licitin.

La fruita es reparteix sempre entre els nens i nenes dins del recinte escolar pel tal que sigui consumida durant l'esmorzar i/o el berenar i el tipus que s'ofereix va en funció de l'estació, per tant, els nens poden gaudir de la varietat de peces durant el curs.

Amb aquesta iniciativa, els nens milloren els seus coneixements sobre els beneficis del increment de consum de fruita i verdura, la seva diversitat, les característiques, la producció, l'estacionalitat,... 

Què és una ració de fruita?

- 1 peça mitjana de poma, pera, taronja, préssec, etc.

- 1 o 2 talls de síndria, meló, pinya, etc.

- 1 bol de cireres, maduixes, etc.

Què és una ració de verdura?

- 1 plat de verdura cuita, mongeta tendra, espinacs, crema de carbassó, minestra, etc.

- 1 o 2 tomàquets amanits, etc.

- 1 plat d'amanida variada, etc.

Aquesta campanya ha sigut recolzada pel grup de música "Macedònia", el qual ha dedicat una cançó per a la motivació dels nens.

La campanya remarca que per ser profitosa, les famílies també han d'intervenir en potenciar les accions que afavoreixen la salut dels infants. 

L'educació no és només i exclusivament una tasca de l'escola i societat, sinó que els familiars també hi tenen un paper molt important, pot ésser, el de més importància.

.

·Educació emocional

 "60 minuts" presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics. 

El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l'activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l'aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. És un mestre que també s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premiat.

Aquest vídeo, entre d'altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d'Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats.

·Màgia i il·lusionisme junior al Teatreneu

La imaginació no serveix per recrear en la ment
allò que ens agradaria aconseguir o fer, sinó
per fer-ho realitat.

 Dissabte 17, una amiga i companya d'estudis i jo vam assistir a l'espectacle de màgia i il·lusionisme del Teatreneu, ja que per l'activitat 2 de la SAE havíem de visitar un centre educatiu escolar representatiu. 

Aquest espectacle anava adreçat als més petits però, si alguna cosa és veritat, és que la màgia i la imaginació no tenen edat.

Al començar el "show", hi havia una paret (imaginària, és clar) que separava el públic de l'escenari, però als 5 minuts, la maga Eva ("la dama inquieta") va establir una connexió fàcil i directe entre el públic i ella. 

Eva, la "dama inquieta"

Els nens no tenien por de dir la seva, d'opinar, d'aplaudir,... En varies ocasions, la maga explicava què volia fer i sempre hi havia un nen entre el públic que deia; "Vale!"

El tracte amb el públic per esdevenir una actuació participativa, lúdica, interessant, motivadora,... van ser factors pedagògics que durant l'actuació em van cridar molt l'atenció. Potser que la maga no hagi estudiat pedagogia o magisteri, però s'havia tractar al públic i tenia clar que una actuació en el qual només hi ha un personatge principal (ella), pot ser interessant però alhora és distant i fora de l'abast per l'observador.

"El que no cree en la magia jamás la encontrará" Roald Dahl

·Jaume Cela; un fermall d'or

 El passat 16 de novembre, els alumnes de Primària juntament amb els d'Infantil de la Facultat, hem tingut la sort d’assistir a la conferència de Jaume Cela sobre “El mestre del futur”.

Aquest xerrada ha tingut lloc a l’auditori del centre i ha tingut una durada aproximada d’una hora i mitja.

Jaume Cela va néixer a la ciutat de Barcelona (1949), específicament al barri de Sarrià. Als 18 anys va decidir guiar la seva trajectòria professional cap el món de l’educació i des d’aleshores, ha compaginat la seva tasca d’educador amb la d’escriptor de novel·les per a públic infantil i juvenil. Aquest mestre i pedagog, ha escrit més d’una seixantena de llibres entre els qual vull destacar “Va de mestres”. L’any 2008, va guanyar la Creu de Sant Jordi i actualment és director i professor al CEIP l’Escola Bellaterra. 

Conferència de Jaume Cela guiada per Cèlia Rosich

Durant la conferència ha esmentat  entre altres aspectes, la importància d'acollir prescindint dels coneixements que tingui l’alumne en proporció l’edat i educar-los mostrant-los-hi el món. El mestre ha de saber escoltar als seus alumnes abans de jutjar-los, no emetre judicis a priori perquè si és així, el docent cauria en l’efecte Pigmalió, tal i com vam aprendre a l’hora de Societat, família i escola. Amb relació a aquest aspecte, el mestre ha de ser pacient, saber esperar, donar confiança i seguretat a l’alumne perquè aquest pugui exposar les seves idees o opinions sense tenir por. Transmetre que es valorarà el seu coneixement i que no se li farà mofa al contestar-li; el més important són les preguntes que es generen els alumnes.

Tots aquests aspectes educatius són importants per potenciar el creixement de l’infant i no malmetre la seva autoestima. El mestre ha d’estimar els seus alumnes per així fer que aquest se senti partícip de la classe i crear un bon clima a l’aula, dit d’una altre manera, el docent ha de transmetre una certa estabilitat emocional cap als seus alumnes.

·"Triple A"

 Els dies 15 i 16 de novembre de 2012, a la Sala Teatre CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), ha esdevingut el primer Congrés d'Edu 21 que tractava els conceptes; Aprenentatge, Aula i Acompanyament (triple A).

El programa de dijous anava de les 9:00 del matí fins a les 20:30 del vespre, en el qual es podia gaudir de diverses conferències, taules rodones, conclusions i debats envers les AAA.

En canvi, el programa de divendres era més reduït ja que començava a les 9:00 del matí i finalitzava a les 13:30 del migdia. En aquest segon dia, es podia gaudir d'una taula rodona, una conferència i per finalitzar, les conclusions del Congrés.

AAA

Crec que aquest congrés és bastant interessant ja que divulga i fa reflexionar sobre algunes de les recents aportacions de les neurociències en la comprensió de l'aprenentatge, exemplifica normes d'acció pràctica per a la gestió de les aules de primària i secundària dels propers anys i proposa un enfocament integral de l'orientació educativa que pugui acompanyar l'alumne i esperonar el seu èxit educatiu. 

El preu de la conferència era d'uns 40€ i la inscripció es podia fer a info@edu21.cat o mitjançant el telèfon 93 342 85 35

·Pràctiques a l'escola Llor!

 L'activitat del quart dia de la SAE ha consistit en fer una visita individualitzada de cada alumne a un centre educatiu. A mi, m'ha tocat anar a Sant Boi, al carrer Lluís Companys 50; a la fundació Llor. 

Durant aquesta estada he pogut veure com l'actitud dels nens varia segons el mestre que tinguin i com l'ambient depèn dels valors que aquest transmeti. També em vaig fixar en la capacitat del tutor al tractar als seus alumnes amb tacte i sol·licitud a cada un d'ells i actuant d'una manera o altre depenent de la singularitat de l'infant, però alhora, mantenint una igualtat per a tots.

Els objectius educatius del centre es basaven en una orientació clarament educativa en tots els programes que desenvolupaven els docents i assolir la formació integral dels alumnes, i els socials són ser una entitat social per tothom, millorar la integració social dels usuaris, potenciar els esports minoritaris (esgrima, escacs, pentatló,...) i potenciar el coneixement de l'equip de professors a nivell personal  i professional. 

L'etapa d'Educació Primària comprèn 3 cicles de dos cursos cadascun:

Cicle Inicial (dels 6 als 8 anys).

Cicle Mitjà (dels 8 als 10 anys).

Cicle Superior (dels 10 als 12 anys).

L’objectiu d’aquests sis cursos és el de proporcionar una formació comuna que faci possible el desenvolupament de les capacitats dels alumnes (motrius, d’equilibri personal, de relació i actuació social), amb l’adquisició dels coneixements bàsics culturals i d’aprenentatge que li serviran per orientar i portar a terme el seu futur.

L’aprenentatge té una dimensió social, que fa que les coses apreses siguin viscudes i valorades de formes diverses. És per això que fonamenten l’educació dels valors, tant els que fan referència a un mateix com els que afecten directament els altres, a partir d’un treball tutorial acurat i enriquidor, tant a nivell d’actuacions globals de tota l’escola, com a partir del treball amb cada grup i dins d’aquest un precís seguiment individual de cada alumne/a. D’aquesta manera els alumnes aprenen a cooperar en un projecte compartit, amb implicació personal i incidència col·lectiva.

Per finalitzar l'entrada, deixo la cançó que cantaran aquest Nadal els alumnes de primer de primària de l'escola Llor

·Palau Robert

Palau Robert

 Avui hauria d'haver anat a fer pràctiques a l'escola Llor però degut a la vaga no hi he anat.
Tot hi així, aprofito l'entrada per parlar del Palau Robert ja que la tasca que ens van assignar per aquest dia era la de visitar un espai educatiu d'una institució cultural o un museu.

Aquest edifici, és un centre d'exposicions que disposa de més de mil metres quadrats per a les seves activitats situat a l'encreuament de l'avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia (les dues avingudes més importants de la ciutat).

Aquest edifici és una oficina de turisme, on un equip de professionals faciliten informació de tot Catalunya. Les activitats es duen a terme en sales reservades per a exposicions i d'altres en les quals es programen actes i activitats de tipus social i cultural.

El públic pot gaudir, a part de les diferents exposicions i activitats, de l'abundant vegetació que ofereix el jardí que hi ha a la part de darrere de l'edifici. És un espai tranquil que convida a un minuts de descans i pausa enmig de la fressa de la ciutat.

Algunes exposicions realitzades són:

-Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots.

-Fotografies del New York Times Magazine

-Ferrán Adrià i el "Bulli"
-...

·Escola Virolai

 Avui, el segon dia de la setmana de la SAE, he pogut visitar conjuntament amb alguns alumnes de Blanquerna, l’escola Virolai.

L’Escola Virolai consisteix en tres centres, el Virolai Grimm, l’Escola Virolai i Virolai Petit. Nosaltres, hem visitat l’Escola Virolai i per fer-ho, ens hem desplaçat mitjançant la Línia 5 dels Transports Metropolitans de Barcelona fins a la parada de El Coll/La teixonera.

Al arribar, hem pogut observar que el centre disposa d’un entorn singular (envoltat de naturalesa) que ajuda al creixement dels infants. A més, està associada a la UNESCO i a l’Agenda 21.

Tot seguit, ens hem reunit a l’entrada i de seguida ha vingut la subdirectora d’Infantil i Primària, la Paloma, a fer-nos de guia i explicar-nos el funcionament del centre.

Com ja he esmentat, aquesta Escola té tres edificis adaptats a les necessitats dels infants. És una Escola que es troba enmig de tres barris; Gràcia, Horta Guinardó i Sant Martí, per tant, normalment hi van alumnes pertanyents d’aquests sectors.

És una escola mixta i trilingüe, ja que treballen en català, en castellà i en anglès. Al estar tant a munt, només omplen dues línies però això fa que tinguin la sort de disposar, en algunes ocasions, de la presencia de dos Mestres a l’aula.

Considero interessant l’enfocament de creixement que fomenta ja que consideren que existeix una interrelació entre alumnes, professors i familiars per a la bona educació. Tot i que els alumnes són protagonistes del seu creixement, necessiten guies que els ajuden a enfilar el seu camí personal i individualitzat.

Com que les famílies també hi participen, l’Escola organitza reunions de pares, reunions de tutoria personalitzades per a cada família i una comunicació via Intranet (el que vindria a ser el Blink en el cas de Blanquerna). Aquesta atenció individualitzada fa que l’alumne sigui el protagonista i proporciona un pla personal que s’inicia des de P-3 fins a Batxillerat.

Es fomenta la tasca en equip que proporciona un coneixement de l’altre, una acceptació i una superació personal per tal de conviure amb els pròxims.

Per finalitzar, considero important esmentar la metodologia ja que s’estructura pel treball cooperatiu, l’aprenentatge per apadrinaments i l’utilització de les TAC (llibres i pissarres digitals).

“Aprenem dels errors, avancem aprenent de les coses que no funcionen”

Roser Salavert

En aquest "collage" podem observar a la primera línia d'imatges, els penjadors i l'entrada principal; en la segona filera, el pla personalitzat que es marquen els alumnes i una aula que transmet un bon ambient, i per últim, a la tercera filera, el menjador i una adhesiu a la feina ben feta per motivar als alumnes.

M'ha semblat una molt bona escola; personalment crec que l'ambient que s'hi respira, ja sigui entre mestres com entre mestres i alumnes, es molt bo i de confiança.

Al finalitzar la visita, l'Escola ens ha convidat a un excel·lent esmorzar (brioix amb xocolata desfeta) combinat d'unes molt bones vistes!

·Un aprenentatge a través de la pràctica

 Aquesta setmana, la setmana de la SAE, està dedicada a un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, a conferències i taules rodones que apropen l'estudiant al món laboral. 

La Setmana d'Activitats Extraordinàries de primer curs del primer semestre representa una oportunitat de conèixer escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions. D'aquesta manera, els alumnes podem preparar-nos millor per al nostre futur ja que podem adquirir una experiència pròpia i una primera impressió del què és exercir de mestre. 

ACTIVITATS DESIGNADES PER DIA

Per concloure aquesta petita introducció, afegeixo que no és el mateix viure en persona el fet 
d'estar davant d'una classe amb una ràtio considerable, que no pas si sents l'experiència d'un altre. Desitjo aprendre molt d'aquesta oportunitat, crec que aquest enfocament més pràctic de l'educació i l'ensenyament ens aportarà a la majora de nosaltres, una nova visió i generarà noves preguntes.

Primer dia:

Avui, ens hem reunits tots els estudiants de primer curs d’Educació Primària (de matins i tardes) a l’auditori per assistir a la taula rodona amb mestres novells. Aquest acte ha consistit en donar veu a quatre ressents ex-estudiants de magisteri de la Facultat per tal que expliquessin algunes de les seves vivències i experiències. 

Tots han coincidit en alguns criteris que crec important esmentar:

1-La feina de mestre no s’acaba al sonar el timbre, la feina de mestre te l’emportes a casa i hi convius. Programes, penses què fer amb aquell nen que es comporta diferent, avalues,... 

2-S’ha de ser humil, recordar que hi ha mestres que tenen més experiència i adaptar-se al projecte del centre.
3-S’ha de mantenir una mirada oberta a les informacions.
4-És important captar al nen, implicar-te.
5-Repensar-se l’actitud que es té davant la vida, no “apalancar-se”, ser actiu i enèrgic.

Gràcies a aquestes xerrades sé que és normal tenir dubtes i ports, tenir aquell neguit que fa qüestionar-te a tu mateix si ho faràs bé o no. Personalment, he escollit emprendre aquesta carrera perquè sempre m’hi he vist però,… no és fàcil exercir de mestre! Ara, només estic al primer semestre del primer curs però sento una mena de pressió que fa que m’exigeixi a mi mateixa donar el millor.

Segons la meva opinió, no hi ha un dia en el qual ets mestre, sinó que, exercir de mestre és una formació constant, en altres paraules, un mestre mai ha de donar per conclosa la seva formació, ben al contrari, ha de mantenir els ulls ben oberts i conservar la curiositat, en definitiva, ha de ser actiu. 

·Usos d'Internet

 Amb motiu del tema exposat el passat dijous, a l'hora de seminari, sobre les conseqüències negatives de l’accés a Internet i, aprofitant que divendres es va celebrar la conferència "usos saludables de les TIC en infants i adolescents" al Congrés de la Facultat de Ciències de la Comunicació de Blanquerna, dedico aquesta entrada als aspectes positius i negatius de l'ús de la xarxa.

Actualment, les noves generacions neixen amb les noves tecnologies sota el braç, per això cal veure quines són les necessitats que tenen evers aquests aparells i quins usos en fan.

Diversos estudis demostren que per a cada família hi ha almenys un ordinador. Aquests aparells són molt útils ja que proporcionen molta informació però també tenen alguns inconvenients, ja sigui a nivell de salut (vista cansada, mals d'esquena,...) com a nivell d'intimitat i privacitat.

L'ús d'Internet no hauria de ser
un empresonament, sinó una
 eina ampliadora de coneixements
i facilitadora per a la comunicació.

Els adolescents gaudeixen d’un accés a Internet mitjançant aparells molt variats (telèfons mòbils, ordinadors “mini”, ...) que faciliten la connexió en espais molt diversos, en altres paraules, els joves poden estar perfectament connectats a la xarxa durant tot el dia estiguin a l’escola, al carrer, al metro,... i això pot comportar algunes conseqüències.

Un exemple: S’ha posat de moda fer fotografies del què estàs fent en el moment i penjar-ho al instant a la xarxa. D’aquesta manera, una quantitat de gent enorme pot saber on et trobes, què fas i amb qui estàs si no ets conscient de la teva privacitat. 

Alguns pedagogs opinen que els pares haurien de tenir més consciència del que fan els seus fills amb les noves tecnologies per evitar problemes socials, però, segons el meu punt de vista, els pares no poden estar tota l’estona al costat del seu fill vigilant a quines pàgines entra o amb qui parla. 

Crec que el veritablement important d’aquesta qüestió és que els nens siguin conscients dels riscos als que s’exposen amb l’ús d’Internet perquè puguin veure els perills que els envolten. No és posar la por al cos dels nens, és donar i proporcionar la suficient informació perquè puguin pensar per ells sols. Fer conferències, passar vídeos o documentals, comentar notícies que estiguin relacionades amb aquest tema,... és tractar-ho. 

·L'orígen del treball per projectes

 La setamana passada vam començar l'estudi i recerca de diferents pedagogs el quals han aportat interessants teories o han tingut una destacada influència en el món de la pedagogía. De moment, he pogut treballar Rousseau, Dewey i Kilpatick. 

Avui, comentaré d'on va sorgir la idea del treball cooperatiu, quin mètode s'emprava inicialment i quines són les fases en les qual es comprenia, per tant, em centraré en Kilpatrick. 

John Dewey
(1859 - 1952)

Kilpatrick
(1871 Geòrgia - 1965)    

Kilpatrick, pedagog estatunidec, va col·laborar amb John Dewey (filòsof i pedagog nord-americà) portant a la pràctica les seves idees a la universitat de Columbia, a Nova York. A partir de la seva participació en fomentar en el moviment de Dewey, va esdevenir un dels líders de la renovació pedagògica a EEUU. 

L’any 1918 va presentar la seva teoria sobre la metodologia de projectes. Aquest mètode consta de la metodologia pròpia de la tecnologia, que permet, a partir d'uns requeriments o condicionants, arribar a una solució per satisfer una necessitat humana.

Tradicionalment el mètode de projectes s'ha estructurat per pensar en la necessitat la idea o el problema a partir de requeriments o condicions que ha de complir, la cerca d'informació i solucions i finalment la tria de la solució més viable. Per altre banda, cal realitzar una planificació i una construcció i finalment, comprovar l'avaluació i les propostes de millora i la documentació (elaboració de la Memòria). 

Aquest mètode es fonamenta en basar-se en els interessos dels nens posant-los en el centre del procés; basar-se en els interessos dels nens i en afavorir una actitud activa i protagonista de l'alumne. Pel que fa el paper del mestre, ha d'adquirir un rol orientador i de guia, és a dir, no ha d'evocar coneixements.

Es caracteritza per tenir tres mètodes; en primer lloc, es dona un propòsit, s'estableixen objectius de projectes, en segon lloc, es planifica, s'elabora un pla de treball identificant tasques i temps i en tercer lloc, es jutja, es establir conclusions i avaluar resultats.

Es considerava la possibilitat de diversos tipus de projectes, tasques pràctiques com construir prestatgeries, serrant fustes, tallant materials,... per tal d'endreçar-se la vida. Experiències estètiques com el teatre, resolent problemes i per últim, l'aplicació de tècniques o coneixements. 

Avui en dia, encara s'utilitza aquest mètode del treball cooperatiu per tal d'afavorir millor les relacions entre iguals. És cert, que sovint comporta alguns enfrontaments entre membres del mateix grup envers una qüestió però esdevé un motiu per fer front a un conflicte d'opinions i aprendre a escolar als demés.

Personalment crec que és una tasca interessant de fer; la nombrositat de membres en un grup no és sinònim a menys tasques per persona ni tampoc que el treball es dugui a terme en un tancar i obrir d'ulls. Ben al contrari, el treball esdevé més complex a l'hora d'estructurar-lo o d'enfocar l'objectiu final ja que cada ment és un món.

Si cada persona és un món...
 junts podem fer grans coses.

·L'informe PISA, Finlàndia i l'Efecte Pigmalió.

 Avui, he recordat un curtmetratge que ens varen passar a principi de semestre. Tractava el tema de l’educació explicant què era l’informe PISA i, a continuació, documentava la vida escolar i familiar de 4 germans.

Primer de tot, cal saber que l’informe PISA és un programa per avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països, l'aplicació de la qual és coordinada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmin (OCDE). L'avaluació es fa mitjançant la realització per part dels estudiants de proves estàndards i els resultats de l'anàlisi d'aquestes proves és publicat en l’informe PISA. El propòsit del programa és provar i comparar el rendiment escolar arreu del món per tal de millorar el mètodes i sistemes educatius.

Bé, el vídeo presentava dues vides diferents; la vida escolar d’un nen que viu a Nova York i la vida d’una família nombrosa que viu a Finlàndia. 

En el cas de Nova York, recordo que el que més em va captar l’atenció va ser que la opinió dels alumnes és molt present a l’hora de decidir el professorat. És a dir, si els alumnes no els hi agrada un professor, poden reemplaçar-lo per un altre.

La República de Finlàndia es un estat
al nord-est d'Europa

En canvi, el cas de Finlàndia (un país que ha sigut moltes vegades líder en primera posició en l’informe PISA) em varen sobtar les maneres tant peculiars (segons el meu punt de vista) en l’àmbit educatiu.

-Comencen l’escola als 7 anys
-Fan 45’ de classe i 15’ d’esbarjo
-El professor menja amb els alumnes per establir millor el vincle
-Els alumnes fan tots els cursos amb el mateix professor

És cert que aquesta metodologia funciona, però jo vull plantejar una qüestió...i si el mestre cau en l’efecte Pigmalió...?

L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies, això passa ja que inconscientment s'ha modificat la conducta perquè així sigui.

Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d'altres persones o factors externs. La creença que l'obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.

L'efecte Pigmalió ha estat molt estudiat en educació i els esports. Si un professor creu que un alumne traurà bones notes, aquest les acaba obtenint però no sols perquè tingui més capacitat o s'esforci més, sinó perquè el mestre modifica la seva conducta, avaluant de manera subjectiva, premiant excessivament els encerts, donant-li un tracte preferent... També s'anomena profecia autocomplerta.

Per això crec que és perillós que un mestre, i més si és de Finlàndia (fa tots els cursos amb els mateixos alumnes), cagui en l’efecte Pigmalió, perquè encara que puguis fer millorar un alumne, també el pots fer empitjorar.

___________________________________

Mite de Pigmalió:
Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.

Pigmalió i Galatea

Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'estàtua cobrava vida.

Quan va despertar en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.

___________________________________

-Aquest vídeo, que també vam visualitzar un dia a la facultat, és un monòleg d'Andreu Buenafuente en el qual parla de manera còmica dels resultats de l'informe PISA d'Espanya.