divendres, 21 de desembre del 2012

·Comiat

 Avui, 21 de desembre de 2012, s'acaba el semestre juntament amb l'assignatura de Gestió de la informació i TIC i Comunicació oral, escrita i digital, el mòdul que va proposar, en un inici, realitzar aquest dossier d'aprenentatge personal. 

Espero que hagueu gaudit d'un bon viatge i sobretot, desitjo que hagueu après nous continguts o reflexionat sobre algunes qüesitons esmentades anteriorment. 

Personalment, aquest bloc m'ha servit per aprendre a utilitzar la pàgina blogger, aprofundir temes treballats a classe i desenvolupar una mica més la creativitat pel que fa a l'edició de fotografies.



Fins una altre i BON NADAL!

dijous, 20 de desembre del 2012

· Normes bàsiques per a la presentació d'un Power Point

 Microsoft Power Point és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions són realitzades amb PowerPoint cada dia. Forma part del paquet ofimàtic Microsoft Office. 

És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador.

Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.

Aquest tipus de presentacions sol ser molt cridaner i molt més pràctic que els de Microsoft Word, però cal utilitzar el principi de Pareto; 80% d'imatge i 20% de text ja que menys és més!

De totes les funcions per a les quals és útil un sistema informàtic, són potser les relacionades amb les imatges les que criden més l'atenció: des dels senzills programes de dibuix que van aparèixer amb les primeres targetes gràfiques, fins als moderns i sofisticats programes de disseny gràfic i CAD (Disseny Assistit per Ordinador), passant pels sistemes de tractament d'imatges, tant estàtiques com en moviment.

Però una part especial del tractament d'imatges és aquesta formada pels programes de presentació, que barregen aquestes imatges amb text i sons per a l'exposició de dades en sales amb un públic més o menys ampli.

El text que hi hagi a la diapositiva, el podem llegir, però a l’exposició no hem de portar un paper a la mà.
Es pot emprar diferents trucs per captar l'atenció dels alumnes que no estan atents com per exemple prémer la tecla N per posar la pantalla en negre, prémer la tecla B per posar la pantalla en blanc, posar èmfasi en algunes paraules i mantenir un discurs que no mantingui durant tota l'explicació, el mateix to de veu.

Pel que fa la lletra, al ser en format Power Point ha de ser una lletra sense peu, és a dir, qualsevol tipus de lletra que sigui Sans Serif. Les més conegudes són la Calibri, la Trebuchet, la Tahoma, la Helvètica,...

Deixo un vídeo que explica com funciona el Power Point per a les persones que no hagin tingut mai cap contacte amb aquest programa:


dimecres, 19 de desembre del 2012

·L'últim seminari i el concert-pregó de Nadal de l'any 2012

 Avui, l'últim seminari ha durat només 30' degut al concert-pregó de Nadal 2012 organitzat per Blanquerna. Aquesta cantata tenia per títol "Nadal: llum i misteri" i ha durat una hora. Les cançons eren poemes escrits per Joan Farràs i cadascuna d'elles tenia un missatge profund.

El programa s'ha dividit en dues parts; la primera en el pregó de Nadal a càrrec de la Dr. Margarita Bofarull i la segona en "Cants i rialles" de Robert L. Pearsall i "Nadal: llum i misteri" de Joan Farràs i Francesc Vila.

A més, també ha participat el Cor de Blanquerna i la Coral Preludi d'Amics de la UNESCO, al piano en Miquel Ausina i amb la direcció de Ramon Vilar i Murat Khoupov.

Cal dir que només al sentir-los assajar, ja sonaven d'allò més bé!

Aquí deixo un vídeo del pregó de Pasqua anual que organitza Blanquerna perquè us en feu una idea:


dimarts, 18 de desembre del 2012

·Ovide Decroly

 Fa unes setmanes vam treballar el psicopedagog belga, Ovide Decroly a la classe d'història i antropologia de l'educació.


Aquest teòric i pràctic va investigar, va escriure i va dur a la pràctica les seves idees educatives com la globalització pel que fa a les matèries. Creia que l’interès era el motor de l’aprenentatge, que el mestre tenia un rol d’orientador, respectava els processos individuals dels nens i donava una gran importància a l’aspecte social.
Segons la meva opinió, la descodificació de Decroly no em sembla una mala idea per iniciar els infants a la lectura. Actualment, els nens reconeixen el seu nom i el dels seus companys a simple vista per la forma. Per tant, crec que reconèixer certes paraules de manera global i saber relacionar la sonoritat (si tenen una pronuncia llarga) amb la forma visual (si tenen moltes lletres) és un bon exercici d’iniciació a la lectura. A partir d’això, els infants ja poden relacionar els sons amb algunes grafies i d’aquesta manera l’aprenentatge de sons amb lletres és fa una mica més amè.

L’aprenentatge de la lectura i de la escriptura era i és el centre de l’activitat escolar i Decroly ho descriu com “un paper central que careix de sentit ja que el nen té altres aprenentatges a fer”. Estic en total desacord amb aquesta frase ja que opino que el llenguatge, les paraules i la varietat de lèxic ens donen la capacitat de poder pensar i raonar, per tant, és el més important ja que proporciona la llibertat.

dilluns, 17 de desembre del 2012

·La religió a l'escola?

 La passada classe de Societat, família i escola, es va tractar en debat la concepció de la religió als centres educatius actuals. Algunes de les preguntes que es feien eren: "Qui ha d'escollir aquesta assignatura?" i "És correcte fer-la?"

Personalment, crec que és bona fer-la ja que no només coneixes la cultura del territori on vius, sinó que també tens la possibilitat d'entendre millor la societat en la qual et mous i ampliar, a més, els teus coneixements personals. 

Pel que fa a qui ha d'escollir-la, crec que els infants són molt petits com per triar-ho però si un no la vol fer, s'hauria de respectar la seva opinió. De totes maneres, i com he dit abans, crec que està bé que s'imparteixi aquesta assignatura perquè en un moment o altre, els nens s'hauran d'informar sobre quines religions hi ha al món i quina predomina en el lloc on viuen. Només d'aquesta manera, podran ser autònoms i decantar-se més en seguir la religió que els hi ve donada per família, o veure la fe des d'un altre punt de vista i decantar-se per una altre. 

És cert que no tothom és creient, per això, l'escola proporciona l'elecció a les famílies d'escollir entre religió i ètica. 

Algunes crítiques que ha rebut l'escola religiosa ha sigut el fet de tenir símbols penjats a les parets. A mi tampoc m'agrada gaire això de tenir a crist crucificat davant meu durant 8 hores però si t'inscrius a una escola religiosa, firmes sabent el què et trobaràs. A més, tampoc molesta, simplement està allà penjat i per les persones que no ho puguin suportar, hi ha altres escoles no religioses, les quals no hi ha cap tipus de simbolisme.


Una valoració personal sobre el debat dels meus companys seria que han sigut molt originals a l'hora de fer participar el públic mitjançant una xarxa social anomenada "Twitter". Gràcies a aquesta, el públic ha tingut l'oportunitat d'expressar els seus pensaments en un temps real tot citant comentaris o frases de les persones que formaven el debat.

dissabte, 15 de desembre del 2012

·Taxonomia Bloom Digital


 Benjamin Bloom va ser un psicòleg educatiu americà que va fer contribucions molt importants a l'àrea de l'educació. Algunes d'aquestes contribucions principals van ser en la classificació a la Taxonomia d'objectius en el domini cognoscitiu, en la teoria de l'aprenentatge del mestratge i en el seu model del desenvolupament del talent. 


La Taxonomia Bloom digital es basa en una jerarquia ideada pel psicòleg  Benjamin Bloom en la qual classifica les diferents fases de l'aprenentatge; adquisició de coneixements (recordar, comprendre), profundització de coneixements (aplicar i evaluar) i creació a partir dels coneixements (crear).

Benjamin Bloom va publicar la taxonomia original l'any 1956 i Lorin Anderson i Krathwol li van fer revisions l'any 2000.


Aquesta jerarquia ofereix els diferents passos a seguir pel bon aprenentatge i al mateix temps, els classifica segons "LOTS" (Habilitats de pensament d'ordre inferior) o "HOTS" (Habilitats de pensament d'ordre inferior). Com podem veure a la imatge superior, els "LOTS" són recordar, comprendre, aplicar i analitzar i els "HOTS" són avaluar i crear.

Per concloure, actualment, moltes escoles es centren en el recordar, el comprendre, l'aplicar i el analitzar, però donen poca èmfasi al crear degut a la falta de temps per explicar el temari del curs. És per això, que cal recordar i saber bé la Taxonomia, per intentar planificar de la manera més correcta les diferents activitats i tasques dirigides als alumnes.

dijous, 13 de desembre del 2012

·Una mica de lleure per aprendre i relacionar-se

 Avui, a l'hora de seminari, dues de les meves companyes ens han preparat a la classe una activitat relacionat amb el mètode de Tonucci.

Primerament, hem hagut de descalçar-nos i a continuació hem hagut d'envestir una paret gegant de coixins i matalassos per poder veure quines activitats hi havien preparades a l'altre banda de l'aula.

Finalment, després de fer una mica el "gamberro", hem vist que a l'altre banda hi havia tot un seguit d'activitats, des del Twister fins a l'Oca. La Cèlia, la tutora, ha posat música i tots ens hem animat a pintar-nos la cara.

Ha sigut una experiència que mai oblidaré.


dimecres, 12 de desembre del 2012

·La relaxació per evitar l'estrés i el fracàs

 Avui, els meus companys i jo hem presentat el treball modular de identitat i territori.

El tema que hem treballat ha sigut la relaxació, un estat el qual el cos i la ment es tranquil·litzen per obtenir un autocontrol i serenitat.

Abans de res, i per poder entendre el significat de relaxació cal que se sàpiga que es el to muscular: es defineix to muscular a l'activitat d'un múscul amb un repòs aparent.

El to muscular està relacionat directament amb la nostra ment ja que, el cos també té un cert control de les nostres funcions mentals; és el vincle entre el nostre cervell i els 656 músculs del nostre cos.

Bé doncs, quan estem tensos, aquests músculs envien mils d'impulsos nerviosos, produint al cos una gran excitació i tensió. És podria definir com estar en una situació d'estrès permanent ja que costa controlar-ho i fer que el nerviosisme baixi.

Els problemes socials de la vida quotidiana creen molta tensió que afecta a la nostra energia interna. La desgasta i ens porta a un estat d'esgotament físic, mental i emocional.

La pràctica regular de la relaxació fa que s'estimuli la circulació d'aquesta energia perduda, aconseguint així la harmonia i la capacitat per relaxar-nos, que farà que ens sentim bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, per tal d'aconseguir un punt de desenvolupament i control més gran.

Es una tècnica molt important per el ser humà com a font d'energia per eliminar tot tipus de tensions ja siguin físiques, emocionals o bé mentals aconseguint prevenir o augmentar l'estrès i un bon nombre de trastorns psicosomàtics.

Es necessita paciència i pràctica però el que s'aconsegueix val la pena ja que beneficia a tot l'organisme.

dilluns, 10 de desembre del 2012

·Per què no s'expliquen més llegendes a l'escola?

El drac de Sant Jordi
 Per començar, cal aclarir que la llegenda és una narració oral o escrita d’aparença mes o menys històrica però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius. En definitiva, és un gènere literari aplicable al món educatiu. El mite pot arribar a ser llegenda. 

Aquesta definició està plena de mes o menys, poc o molt, oral o escrita,... és una definició que no defineix res de manera concreta i clara, sinó que, és una definició ambigua. És per aquest motiu, que moltes persones no saben ben bé com enfocar-ho davant dels nens i només s'acostuma a explicar la llegenda de Sant Jordi.

La llegenda és un gènere de tradició oral i escrita des de molt antic (apareixia en cròniques i llibres d’història). També, és un gènere que presenta certa ambigüitat ja que necessita un fet històric (que hagi succeït simplement) transcendent, que destaqui i sigui recordat pel pas del temps però alhora, rep modificacions.

El pas del temps és modificador i destructor però també constructor. Pot rebre algunes distorsions per això hi ha tipus i tipus de llegendes; hi ha les que és molt visible la part històrica i la distorsió és petita o viceversa

Joan Amades va classificar la llegenda segons si la temàtica tractava de: la terra, roques,  coves, estanys, fonts, pous, cascades, rius,... També les va classificar segons si eren megalítiques, marineres, religioses, llegendes que giren entorn una figura/personatge, llegendes plebees o de masies i per últim, llegendes genealògiques i toponímiques. 

Per concloure, el professor ens va demanar que busquéssim una llegenda i que la portéssim a classe. Jo, vaig portar la llegenda del Monestir de Sant Pere de Casserres ja que hi havia estat feia poc.

Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pel vescomtes d’Osona i Cardona sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es conservà momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula.  Allà on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir sota l’advocació de Sant Pere.
Les relíquies d’aquest infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava la processó fins al Ter i es mullava l’arca que contenia el nen, en les aigües del riu. 

diumenge, 9 de desembre del 2012

·La interculturalitat a l'aula

 La interculturalitat és l’existència de dues o més cultures en un mateix territori. Entre les diverses cultures que existeixen en un mateix territori es dóna un procés de comunicació intercultural que comporta una interacció entre diferents valors, normes de comportament i formes de percebre la realitat, la qual cosa dóna lloc a una necessitat de desenvolupar competències interculturals ja que si això no es produeix, les diferències culturals es tradueixen en problemes de conflicte a causa de la presència dels diferents valors que fan que les persones vegin, interpretin i actuïn d'acord amb aquests.

Aquesta, està subjecta a les diferents variables: diversitat, hegemonia cultural, política i econòmica de països i regions; obstacles comunicatius com el idioma, les polítiques integradores i integracionistes dels Estats, les jerarquitzacions socials, els sistemes econòmics exclusionistes i que sustenten hegemonies ideològiques mitjançant la discriminació, així com diferents nivells de desconeixement entre grups culturals dels mecanismes socials i polítics per a l'exercici de drets civils, com diferències en l'exercici dels drets humans i de gènere.

Hi ha moltes formes de promoure la interculturalitat en una societat. En primer lloc el treball resideix en les famílies, on els nens han de criar-se lliurement, sense imposar idees o coneixements estrictes, sinó inspirant a pensar i perdre la por a allò que és diferent. En segon lloc a les comunitats s'han de desenvolupar projectes que busquin eliminar de forma progressiva els prejudicis i les preconcepcions entorn de certs individus o grups. Finalment, la integració s'ha de promoure des dels més alts càrrecs, permetent que qualsevol ciutadà accedeixi al mateixos drets ni l'entrada a l'essència de l'ésser, les seves capacitats, tendències de qualsevol tipus o el seu lloc d'origen.

L’educació intercultural parteix actualment de polítiques globals dirigides a tot l’alumnat. Aquestes, es caracteritzen per la preparació per viure en societats multiculturals, societats on l’intercanvi i la comunicació està a un nivell superior de la potenciació de les diferències, el rebuig actiu del racisme i la xenofòbia. 

Es considera que el procés d’integració es produeix tant per part de la societat d’acollida, de signe majoritari, com del col·lectiu nouvingut. 

La interacció i l’intercanvi entre les cultures les transforma i les modifica i, a poc a poc, apareix un nou “nosaltres”. Es parteix de la idea que la cultura és una realitat dinàmica, dialèctica.

En conseqüència, l’educació intercultural busca preparar totes les persones per viure la multiculturalitat social i destaca especialment les dimensions comunes que possibiliten l’entesa i la convivència, en lloc de les diferències, tot respectant la diversitat cultural.


divendres, 7 de desembre del 2012

· Les diferents parts d'un ordinador i el seu funcionament

 Fa uns dies, el professor de GTIC ens va explicar les diferents parts que tenia un ordinador i com funcionava. Un ordinador està format per l'Unitat d'entrada (mouse, teclat, lector de CD, webcam, micro, scanner,...), l'Unitat de procés (USB,...) i l'Unitat de sortida (altaveus, impressora, monitor, projector,...).

El seu funcionament es basa per el CPU, la memòria i el GPU. 

*El CPU És el cor, el cervellet de l’ordinador. És el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen les característiques fonamentals de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida.

-Pentium
-i3/i5/i7
-Intel

*La memòria és mesura en GB i en hi ha de 3 tipus:


-RAM: Random Access Memory (+ finestres de Word Power Excel)
-ROM: Read Only Memory (Detecta)
-HDD/SSD: Hard Disk Driver/ Solid State Disk (Guarda Word)


*I el GPU és la tarja gràfica.


                                         

dijous, 6 de desembre del 2012

·El Florido Pensil

Objecte utilitzar pel càstig
 Ahir, a l'hora de seminari vam veure la pel·lícula de El Florido Pensil de Juan José Porto (2002)

Aquesta pel·lícula transmet amb molt humor, l'educació a les escoles dels anys de la postguerra, una educació autoritària, basada en valors obsolets com el dogmatisme, la imposició de l'autoritat mitjançant la disciplina i la adquisició rutinària de coneixements per memorització. Aquest mètode no permetia la més mínima possibilitat de replantejament ni crítica i la comprensió d'allò après no era de gaire importància (el mateix títol de la pel·lícula és una expressió incomprensible pels infants).

Aquesta època va suposar la imposició nacionalcatòlica del primer franquisme que va marcar tota una generació que ha sigut plasmat en pantalla a traves de la nostàlgia, la ingenuïtat i la ironia.

La història es centra en Andrés Sopeña (Daniel Rubio), un nen que ens explica com va ser la seva infància, el seu dia a dia a l'escola i al seu poble, i com hem fet referència, fa especial èmfasi en el sistema educatiu nacional-catòlic . El Andrés adult (Emilio Gutiérrez Caba) evoca amb ironia els seus records de llavors: la ràdio local, els còmics de Roberto Alcázar i Pedrín, el cinema dels dijous i el NODO, els seus companys, la manera d'entendre el món d'aquells temps, i l'Espanya "de glòries florido pensil", fent referència a l'himne nacional.

Aquesta pel·lícula està basada en el llibre de El Florido Pensil. Memoria de la escuela nacionalcatólica, una obra literària de 1994 i escrita per Andrés Sopeña Monsalve, un professor de Dret de l'Universitat de Granada i especialista en la comunicació social. 

Personalment, una de les escenes que més m'ha marcat va ser quan un grup de nois van caminant pel carrer i de sobte tenen un petit debat. Aleshores, un li diu a l'altre; -Si quieres te pego para que se te quede. 

I per acabar, m'agradaria esmentar que hagués estat millor que ens posessin una pel·lícula més actual o almenys, que tingués algun tipus d’argument, ja que aquesta era del tipus documental i es feia llarga i pesada. 

Coma anava dient, jo hagués posat la pel·lícula de La Ola ja que és actual , té argument i transmet que l’home pot ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Una pel·lícula molt adient degudes a algunes declaracions del ministre Wert. 

dimarts, 4 de desembre del 2012

·Alexander Sutherland Neill


Alexander S Neill davant de l'escola Summerhill
 La passada classe d'història i antropologia de l'educació, vam treballar el pedagog Alexander Sutherland Neill (1883-1973). 

Neill, m'ha semblat força interessant ja que va defensar la pedagogia antiautoritària (rerefons llibertari) i no directiva (els nens per ser educats no s’han de dirigir) i ho va dur a la pràctica.

Aquest pedagog va néixer a Escòcia i era fill d'un director d'escola. Va estudiar la carrera de Literatura i va ser un periodista afiliat al partit laborista.Va rebre influències o referents de la seva pedagogia com:
  •         Rousseau
  •         Escola Nova
  •          Anarquisme
  •          Psicoanàlisi de Freud

Va ser el fundador de l’escola Summerhill (petita escola anglesa situada a Suffock) en la qual hi havia un ambient de llibertat regulada per la llibertat dels altres. Les classes eren optatives ja que es considerava que el nen només aprèn quan realment està interessat.

·     Els infants podien jugar tot el dia o dedicar-se a activitats manuals en els tallers. Els vespres estaven dedicats a la dansa, el teatre, les festes,... i pel que fa la sexualitat, també era lliure. L'assamblea escolar l'autogovernaven els mateixos alumnes, els qual decidien algunes normes per el centre. El mestre donava molt amor i havia de transmetre que estava al costat dels nens i no en contra. No podia actual si feien alguna gamberrada i tampoc podia inculcar als nens aspectes que anèssin dirigits amb "moralina" ja que el nen ho havia de descobrir tot per ell sol. 




Va escriure tres obres: 
  1.          Summerhill
  2.          Fills en llibertat
  3.          Autobiografia





dissabte, 1 de desembre del 2012

·La digitalització

 Fa alguns mesos, a la classe del Dr Miquel Àngel Prats, ens va explicar la diferència entre els aparells analògics i digitals.

Els aparells analògics és un "món" on els fenòmens es reprodueixen amb mitjans físics o químics. (Cassettes, tocadiscos, radio,...)
En canvi, pel que fa els aparells digitals, es centren en un "món" on no es reprodueixen els fenòmens sinó que un petit ordinador que quantifica els números. Per tant, no veiem la imatge, veiem 1 i 0, sí/no, veritat/falç...

Es quantifica amb el sistema binari; Per obtenir l’abecedari d’un ordinador utilitzen combinacions de 0 i 1 per designar un caràcter. Una lletra és un conjunt de 1 i 0, que forma el sistema binari. El sistema binari esta format per BITS i BYTES.

·BITS (b): És la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica. Un bit pot tenir només dos estats mútuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord o sud, masculí o femení, vermell o blau, etc. Només cal assignar un d'aquests valors a l'estat de "apagat" (0), i l'altre a l'estat de "encès" (1). La paraula «bit» és la contracció de les paraules angleses binary digit, que signifiquen «xifra binari», amb un doble sentit de la paraula bit, que també significa «tros».

·BYTE (B), paraula anglesa que es pronuncia “bait”. En informàtica, el byte és un grup elemental de 6 a 9 bits, generalment 8. Aquests bits formen un byte que és un caràcter, un dígit o una lletra.

Una calculadora te 4KB -> 4x1024 bytes = 4096 bytes


ASCII (de l'anglès American Standard Code for Information Interchange) és un Codi Estàndard Americà per a l’Intercanvi d'Informació. L'ASCII és un joc de caràcters que assigna valors numèrics (del 0 al 127, 7 bits de longitud) a les lletres, xifres i signes de puntuació.
En el món digital, la tecnologia fa que els diferents mitjans convergeixin en un de sol com per exemple el mòbil que a més de realitzar trucades, pot emetre música, imatge (fotos), animació, imatge en moviment (vídeo),...


divendres, 30 de novembre del 2012

·L'escola Inclusiva: una escola per a tothom?

Per un món igualitari on no
es discrimina a ningú!
 Quan parlem d’una escola per a tothom ens referim a una escola inclusiva,  una escola que no exclou ningú.

Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre en un mateix centre i mateixa aula alumnes malgrat siguin molt “diferents”.


Hi ha principalment tres raons per dur a terme aquest tipus d'escola, i són els següents:

1. Aprendre junts alumnes diferents és just; La inclusió escolar és una qüestió de justícia i un valor, com la inclusió social. Les raons a favors d'aquesta inclusió són fonamentalment ètiques.


Tots sóm diferents, cadascú
aporta una cosa nova
2. Aprendre junts alumnes diferents és necessari per a tothom
• Per als alumnes amb discapacitats i d’altres dificultats (atenció, comportament...).
• Per als alumnes més corrents.
• Per a la societat en general (per a la comunitat de la qual uns i altres formen part).

Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts –que poden CONVIURE-, malgrat les seves diferències.


3.  Aprendre junts alumnes diferents és possible
• Difícil, però possible.
• L’educació inclusiva com a repte: És normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.


En definitiva, si aprendre junts alumnes "diferents" és just i necessari, també HA DE SER POSSIBLE!


“Un món que disposa dels recursos econòmics i tecnològics que permeten la comunicació global instantània, així com dur persones a l’espai, difícilment pot dir que és impossible educar tots els seus nens”  S. Hegarty: Educación de niños y jóvenes con discapacidades. Principios y prácticas.
Publicaciones de la UNESCO, 1994.



dijous, 29 de novembre del 2012

·Pilar Benejam

 El passat dimecres 28 de novembre, els estudiants de primer d'Educació Primària vam assistir a la conferència de Pilar Benejam.


Pilar Benejam i Arguimbau és una geògrafa i pedagoga menorquina. El 1961 es graduà en Magisteri a l'Escola de els Illes Balears, el 1966 es llicencià en pedagogia i el 1972 en història a la Universitat de Barcelona. El 1985 es doctorà en pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1972 és catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB.

Un dels diferents temes que va tractar i que em va semblar molt interessant va ser la necessitat de formar equips a les escoles. Els mestres han de formar un equip tant entre ells com entre ells i els nens. Formar un equip evita el sentiment de soledat i anima als nens a participar a classe.


Quan un infant diu; "Tens raó, però..." Vol dir que el nen ha sigut capaç de buscar alguna cosa més, hi ha un desacord personal. A vegades no es diu el que es pensa per no esdevenir en un desacord personal que comporti un enfrontament o odi personal. És important que els alumnes se sentin membres d’un equip en el qual es puguin expressar de la millor manera i dient sense por el que pensen. 


El diàleg és la base de la igualtat; dialogar bol dir pensar que el que et diu l’altre pot ser tan autèntic com el que un mateix diu.


Com la pedagoga defensa, cal ensenyar a pensar per ser lliure, ensenyar a dialogar per tenir en compte els altres i ensenyar a participar per a formar equip per aprendre.



"Per ensenyar, s'ha de pensar que mai no se'n sap prou"
(Pilar Benejam)

dimecres, 28 de novembre del 2012

·Les carmanyoles a l'escola


 El passat setembre, la consellera d’ensenyament Irene Rigau, després d’assistir en una reunió setmanal del Govern, va fer públic un nou canvi envers la lliure alimentació dels alumnes per al pròxim curs 2012-2013.

Des del 12 de setembre, alguns centres escolars han permès que els alumnes portin carmanyoles de casa, d’aquesta manera les famílies amb dificultats econòmiques poden preparar el dinar pels seus fills i no haver de pagar el menú diari escolar de 6’40 euros aproximadament (varia segons el centre educatiu).

Tot i que aquest nou sistema s’ha pensat per ajudar a les famílies, aquestes hauran de continuar pagant uns mínims d’entre 1 o 2 euros diaris per escalfar la carmanyola o simplement obrir-la. A més, també es tindrà en compte que el nen necessitarà coberts, aigua, un servei de menjador i llum. 

La Generalitat afirma que és una bona idea per donar possibilitats a les famílies amb dificultats però en aquest nou canvi ningú ha tractat la bona alimentació, el menú equilibrat o la dieta sana.

Per una part molts dels tutors legals dels alumnes o no tenen el temps suficient per idear un bon menú pels seus fills degut als horaris laborals i a les agendes plenes, i per l’altre part si es tracta d’una família amb dificultats econòmiques és possible que no pugui seguir un bon menú pel seu fill. I doncs, cal mancar el nen d’una bona alimentació per estalviar diners?

Pot ser és una mica més car pagar el menú escolar però està dissenyat per nutricionistes especialitzats que col·laboren amb l’equip mèdic per prevenir d’una cura severa als alumnes. D’aquesta manera no només mantenen el seu estat de salut o la promouen mitjançant una bona dieta equilibrada i rica, sinó que també millora el seu rendiment escolar.

El consell d’educació ha de tenir present la societat i les possibles dificultats que poden presentar algunes famílies però per davant de tot està l’educació, l’evolució i el benestar de l’infant.


I doncs, s’hauria de pensar que el Govern ha passat de denegar la idea de portar una carmanyola a acceptar-la per la possibilitat d’extreure’n alguns diners o ho ha fet perquè ho considera veritablement factible tant a nivell econòmic per les famílies amb dificultats com a nivell de salut dels infants?


(La informació extreta per a realitzar aquest comentari subjectiu l'he extreta d'una notícia del diari de La Razón sobré l'educació)

dilluns, 26 de novembre del 2012

·El mestre a la societat actual

Un professor que ha d'aixecar la mà per poder parlar.
Què se'n ha fet del respecte cap als mestres?
 Avui, m'he preguntat a mi mateixa ; Per què l’estatus social del mestre/a és, a vegades, inferior al que tenen altres professions?

El quid de la qüestió és que es considera una professió “vocacional” i que hi predominen les dones (salari secundari). També, el problema d'aquesta infravaloració cap a aquest ofici, és que la societat té una percepció limitada pel que fa el nombre d'hores que té la jornada i també de l'esforç físic i psíquic que requereix. 


La societat canvia constantment, però potser mai tant de pressa com ho ha estat fent aquests darrers vint anys. Tant que si tractem d'explicar la societat dels anys 70 als nostres alumnes, els costarà trobar punts en comú per poder-la relacionar amb la realitat actual i així poder entendre'ns. Aquesta acceleració genera desconcert degut als múltiples canvis que produeix. L'aparició d'una societat pluralista, on diferents grups socials defenen models contraposats d'actituds, fa que es generi un ampli ventall de possibilitats al voltant de quins valors cal transmetre i quins qüestionar; de què, com i de quina manera educar, ja que s'ha perdut el consens. En l'actualitat qualsevol professor pot veure qüestionada la seva intervenció, generant-se conflictes i rivalitats amb d'altres agents educatius. S'ha produït un canvi en el recolzament del context social dels ensenyants i, socialment, es considera al professorat responsable de les deficiències del sistema d'ensenyament.


He buscat informació i he trobat un comentari del catedràtic José Manuel Esteve de teoria de l'educació a la Universitat de Màlaga, que compara la situació dels professors davant el canvi social amb la d'un grups d'actors que estan interpretant "Hamlet" i sense previ avís els canvien el decorat a la meitat de l'escena, col·locant-los un de postmodern. La primera reacció és la de sorpresa. Desprès de tensió i desconcert, amb un fort sentiment d'agressivitat i desitjant acabar l'obra per a cercar als responsables, o al menys obtenir una explicació. El problema està en que, independentment de qui hagi provocat el canvi, són els actors els que estan donant la cara davant el públic i són ells, per tant, qui hauran de cercar una sortida airosa a la situació.

I doncs...
 LA SOCIETAT CANVIA AL DOCENT O EL DOCENT CANVIA LA SOCIETAT?

diumenge, 25 de novembre del 2012

·Arcadi Oliveres

 Fa un any, a l'escola Vedruna Gràcia, vaig tenir la sort d'assistir a una conferència del Dr. Arcadi Oliveres i Boadella a la Sala d'actes del centre i tot just fa un mes, que als estudiants de primer ens van retransmetre un vídeo  de la conferència Què podem fer per a una societat més justa, saludable i sostenible? del mateix Doctor.

En aquesta conferència, Oliveres es va declarar pacifísta radical seguidor des de sempre de la doctrina de Gandhi, i va mostrar-se en tot moment esperançat per la situació del món a llarg termini, principalment perquè aquest era un món terriblement injust i estúpid que no podrà sobreviure sense canvis importants que recuperin valors de solidaritat i col·laboració social i, sobretot, per la potencialitat de l’ésser humà

Primerament, va manifestar la solució de la situació econòmica i política al món si tenim voluntat i no perdem l’esperança ja que estem davant d’una crisi provocada per l’enorme desigualtat de distribució.

Nosaltres, estem envoltats d’un benestar material que provoca una manca de valors en les nostres vides. No en som conscients però ens hem tornat freds, de pedra, amb una cuirassa impressionant i a més, fills de l'abundància.  

Mai havien existit tants coneixements i possibilitats tecnològiques per obtenir recursos energètics i alimentaris, ni tantes facilitats per relacionar-se i/o comunicar-se. És important saber el què ens passa per poder trobar la solució; cal evitar la manipulació de la informació ja que aquesta arriba majoritàriament a la població i pot suposar la creença d'alguna cosa que no és certa.

Amb els romans era el pa i circ (panem et circenses), posteriorment va ser el "pan y toros", i actualment ens entabanen amb el pa i el futbol. Per a més inri, els dies que no hi ha cap partit o s’acaba la lliga, ens idiotitzen amb Telecinco i Intereconomía.


Aquest aspecte, em recorda al principi d'aquesta cançó de rap:


"La codicia ha contaminado las almas de los hombres, ha levantado en el mundo barricadas de envidia, de rencor, nos ha llevado a la miseria y a la matanza. Hemos crecido demasiado deprisa, y ¿de qué ha servido?, la tecnología que proporciona abundancia nos ha dejado en la indigencia, nuestra ciencia nos ha hecho cínicos, nuestra inteligencia duros y vacíos, hemos empezado a pensar pero hemos dejado de sentir, nos hemos convertido, en esclavos del destino”




"

dimecres, 21 de novembre del 2012

·L'elefant encadenat

 Avui, a l'hora de seminari, una companya ha llegit el conte de l'elefant encadenat. Aquest conte me'l va explicar una persona molt especial per mi i per això, dedico aquesta entrada al relat de Jorge Bucay.


Aquest conte ens explica la història d'un nen a qui li agrada molt el circ però un dia se sorprèn quan veu l'elefant, l'animal més fort de tots, lligat a una petita estaca, resignat i que no fa res per deslliurar-se'n. Com és que actua així? El nen intenta esbrinar-ho i troba la resposta: ens acostumem a les coses quotidianes, ens vinguin imposades o no, ens tornem dòcils i molt sovint no lluitem prou per aconseguir allò que volem. El conte ens ensenya que per aconseguir una cosa hem de lluitar i intentar-ho més d'un cop. No ens hem de donar per vençuts i hem de creure en nosaltres mateixos. Moltes vegades deixem de fer coses, com l'elefantet encadenat, perquè estem convençuts que no ens en sortirem. Val la pena tornar-ho a provar, ser perseverants, per aconseguir el que realment desitgem. 

Tots som una mica com l'elefant del circ: anem pel món i passem per aquesta vida lligats a milers d'estaques que limiten la nostra pròpia llibertat. Inconscientment al llarg de la vida ens marquem uns límits psicològics que deterioren la nostra autoestima i la confiança en les nostres possibilitats. Sovint pensem que no podem fer una cosa perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Igual que l'elefant, vam pensar no puc, no puc i no podré mai.

El conte ens explica doncs per què actuem com actuem i què podem fer per canviar-ho. Cal deixar a una banda els condicionants negatius i encarar la vida a principis molt més constructius.

Siguem doncs perseverants, no ens donem per vençuts i lluitem per aconseguir els nostres objectius.


dimarts, 20 de novembre del 2012

·Pla de consum de fruita a les escoles


 El pla de costum de fruita a les escoles va ser una iniciativa de la Unió Europea. A Catalunya es fa efectiva mitjançant una acció coordinada dels departaments d'Agricultura, Salut i Ensenyament de la Generalitat per tal de demostrar als infants i a les famílies el benefici de consumir 5 racions al dia de fruites i verdures (tres peces de fruita i dues racions de verdura)

Aquest pla consisteix en  proposar un consum de fruites com a una alternativa excel·lent al consum d'altres aliments amb menys qualitat nutricional, com podria ser la brioixeria. 

Per això, es distribueix de manera gratuïta fruita fresca (d'elevada qualitat) als escolars d'educació primària (de 3 a 12 anys) dels centres educatius de Catalunya, públics i concertats, que ho sol·licitin.

La fruita es reparteix sempre entre els nens i nenes dins del recinte escolar pel tal que sigui consumida durant l'esmorzar i/o el berenar i el tipus que s'ofereix va en funció de l'estació, per tant, els nens poden gaudir de la varietat de peces durant el curs.

Amb aquesta iniciativa, els nens milloren els seus coneixements sobre els beneficis del increment de consum de fruita i verdura, la seva diversitat, les característiques, la producció, l'estacionalitat,... 



Què és una ració de fruita?
- 1 peça mitjana de poma, pera, taronja, préssec, etc.
- 1 o 2 talls de síndria, meló, pinya, etc.
- 1 bol de cireres, maduixes, etc.


Què és una ració de verdura?
- 1 plat de verdura cuita, mongeta tendra, espinacs, crema de carbassó, minestra, etc.
- 1 o 2 tomàquets amanits, etc.
- 1 plat d'amanida variada, etc.


Aquesta campanya ha sigut recolzada pel grup de música "Macedònia", el qual ha dedicat una cançó per a la motivació dels nens.



La campanya remarca que per ser profitosa, les famílies també han d'intervenir en potenciar les accions que afavoreixen la salut dels infants. 

L'educació no és només i exclusivament una tasca de l'escola i societat, sinó que els familiars també hi tenen un paper molt important, pot ésser, el de més importància.

.