La interculturalitat és l’existència de dues o més cultures en un mateix territori. Entre les diverses cultures que existeixen en un mateix territori es dóna un procés de comunicació intercultural que comporta una interacció entre diferents valors, normes de comportament i formes de percebre la realitat, la qual cosa dóna lloc a una necessitat de desenvolupar competències interculturals ja que si això no es produeix, les diferències culturals es tradueixen en problemes de conflicte a causa de la presència dels diferents valors que fan que les persones vegin, interpretin i actuïn d'acord amb aquests.
Aquesta, està subjecta a les diferents variables: diversitat, hegemonia cultural, política i econòmica de països i regions; obstacles comunicatius com el idioma, les polítiques integradores i integracionistes dels Estats, les jerarquitzacions socials, els sistemes econòmics exclusionistes i que sustenten hegemonies ideològiques mitjançant la discriminació, així com diferents nivells de desconeixement entre grups culturals dels mecanismes socials i polítics per a l'exercici de drets civils, com diferències en l'exercici dels drets humans i de gènere.
Hi ha moltes formes de promoure la interculturalitat en una societat. En primer lloc el treball resideix en les famílies, on els nens han de criar-se lliurement, sense imposar idees o coneixements estrictes, sinó inspirant a pensar i perdre la por a allò que és diferent. En segon lloc a les comunitats s'han de desenvolupar projectes que busquin eliminar de forma progressiva els prejudicis i les preconcepcions entorn de certs individus o grups. Finalment, la integració s'ha de promoure des dels més alts càrrecs, permetent que qualsevol ciutadà accedeixi al mateixos drets ni l'entrada a l'essència de l'ésser, les seves capacitats, tendències de qualsevol tipus o el seu lloc d'origen.
L’educació intercultural parteix actualment de polítiques globals dirigides a tot l’alumnat. Aquestes, es caracteritzen per la preparació per viure en societats multiculturals, societats on l’intercanvi i la comunicació està a un nivell superior de la potenciació de les diferències, el rebuig actiu del racisme i la xenofòbia.
Es considera que el procés d’integració es produeix tant per part de la societat d’acollida, de signe majoritari, com del col·lectiu nouvingut.
La interacció i l’intercanvi entre les cultures les transforma i les modifica i, a poc a poc, apareix un nou “nosaltres”. Es parteix de la idea que la cultura és una realitat dinàmica, dialèctica.
En conseqüència, l’educació intercultural busca preparar totes les persones per viure la multiculturalitat social i destaca especialment les dimensions comunes que possibiliten l’entesa i la convivència, en lloc de les diferències, tot respectant la diversitat cultural.
