·Per què no s'expliquen més llegendes a l'escola?

El drac de Sant Jordi

 Per començar, cal aclarir que la llegenda és una narració oral o escrita d’aparença mes o menys històrica però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius. En definitiva, és un gènere literari aplicable al món educatiu. El mite pot arribar a ser llegenda. 

Aquesta definició està plena de mes o menys, poc o molt, oral o escrita,... és una definició que no defineix res de manera concreta i clara, sinó que, és una definició ambigua. És per aquest motiu, que moltes persones no saben ben bé com enfocar-ho davant dels nens i només s'acostuma a explicar la llegenda de Sant Jordi.

La llegenda és un gènere de tradició oral i escrita des de molt antic (apareixia en cròniques i llibres d’història). També, és un gènere que presenta certa ambigüitat ja que necessita un fet històric (que hagi succeït simplement) transcendent, que destaqui i sigui recordat pel pas del temps però alhora, rep modificacions.

El pas del temps és modificador i destructor però també constructor. Pot rebre algunes distorsions per això hi ha tipus i tipus de llegendes; hi ha les que és molt visible la part històrica i la distorsió és petita o viceversa. 

Joan Amades va classificar la llegenda segons si la temàtica tractava de: la terra, roques,  coves, estanys, fonts, pous, cascades, rius,... També les va classificar segons si eren megalítiques, marineres, religioses, llegendes que giren entorn una figura/personatge, llegendes plebees o de masies i per últim, llegendes genealògiques i toponímiques. 

Per concloure, el professor ens va demanar que busquéssim una llegenda i que la portéssim a classe. Jo, vaig portar la llegenda del Monestir de Sant Pere de Casserres ja que hi havia estat feia poc.

Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pel vescomtes d’Osona i Cardona sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es conservà momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula.  Allà on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir sota l’advocació de Sant Pere.

Les relíquies d’aquest infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava la processó fins al Ter i es mullava l’arca que contenia el nen, en les aigües del riu.