·Francesco Tonucci

 El passat 25 d'octubre a les 19:00 els alumnes de primer curs d’educació primària vam assistir a la conferència de Francesco Tonucci, un pedagog italià especialitzat en educació intantil que proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa.

En aquesta conferència va tractar diferents temes relacionats amb els infants.

Els que més em van cridar l’atenció van ser la seva concepció de les TIC i de les escoles d’avui dia i per això he volgut fer un petit resum de cadascuna d’elles.

Les TIC són segons el pensador, uns instruments preciosos en mans d’artesans capaços, ja que cal saber fer anar de manera adequada els aparells electrònics. Tonucci comenta que hi ha un perill en l’ús de les noves tecnologies; considera que els nens corren el risc d’enganxar-s’hi massa i no sortir a jugar amb els altres nens, perdent-se així una necessària interacció per experimentar i crear experiències.

A més, no només corren el risc de auto privar-se de les seves relacions, sinó que també els pares poden preferir que el nen es quedi a casa jugant amb l’aparell i parlant amb els seus companys mitjançant l’electrònica ja que d’aquesta manera el nen no s’enfronta als perills del carrer (pares sobre protectors).

Vinyeta de "FRATO"

Les escoles de l’actualitat són definides per Tonucci com a mal ideades. Considera que és un acte innatural que un nen s’hagi d’estar tanta estona assegut en una cadira tenint només 8 anys. Aquest nen necessita moure’s, canviar d’ambients en comptes de estar-se assegut un munt d’hores en espais que són tots exactament igual.

A més de l’estructura de les escoles, la metodologia de canviar d’una assignatura a una altre en un temps de dos segons és una operació cognitiva enorme  per l’infant per tant, defensa la idea de crear una escola que s’adeqüi amb la modernitat i proposa crear espais diferents que vagin d’acord amb la matèria que s’hagi de donar en aquella aula (una aula per a cada matèria).

Personalment, estic d’acord amb les propostes educatives que planteja Tonucci però actualment ho veig molt difícil d’aconseguir ja que les lleis marquen un patró educatiu difícil de passar per alt.

I per concloure l’entrada, m’agradaria citar una de les múltiples frases interessants que va esmentar el pedagog:

“Resulta que hi ha molt temps per ser adult, però poc per ser nen”

Fotografia: Helena Martínez  (conferència Tonucci)