·"Aconseguir realment els teus somnis de la infància"

Randolph Frederick Pausch
(23 d'octubre de 1960 - 25 de juliol de 2008)

 Avui, dilluns 29 d'octubre, a la classe de Societat, família i escola ens han projectat un vídeo sobre una conferència anomenada "Aconseguir realment els teus somnis de la infància" de Randy Pausch. 

Randy Pausch va ser pare de família nombrosa (tres fills) i professor d’ingenieria informática, de interacció home-máquina i de disseny en la Universitat de Carnegie Mellon.

L'any 2006 li varen diagnosticar un càncer terminal de pàncrees i va decidir començar un tractament molt agressiu, que incloïa cirurgia major i quimioteràpia experimental. L'agost del 2007, el càncer li havia arribat al fetge, el qual cosa significava un càncer terminal. Seguidament va començar una quimioteràpia pal·liativa, intentant perllongar la seva vida tot el que fos possible. El 2 de maig del 2008, després de proves mèdiques, es va demostrar que el seu càncer s'havia estès als seus pulmons, en alguns ganglis limfàtics en el pit. El 26 de juny de 2008, Pausch va indicar que estava considerant la possibilitat de detenir encara més la quimioteràpia, a causa dels possibles efectes secundaris adversos i el dia 25 juliol 2008 va morir a causa del càncer de pàncrees.

Per a més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Randy_Pausch

Aquesta conferència no tracta la importància de la mort, sinó la importància de la VIDA i de com viure-la. És el cas d'una persona la qual tot i saben que li queda poc temps decideix tenir una actitud positiva i passar els seus últims dies somrient sense deixar-se emportar per la tristesa.

És el cas d'una persona que tot i tenir una malaltia terminal, no es deixa emportar pel sentiment de tristesa i decideix tenir una actitud positiva envers la vida.

El vídeo m'ha despertat un sentiments d'admiració pels valors que transmet i la força que té Pausch, ja que personalment crec que és descomunal; no només adopta una actitud positiva envers les persones que l'envolten per viure els seus últims dies feliç, sinó que té una força increïble per donar conferències davant d'un públic considerat. 

Cal esmentar els diversos missatges que presenta la conferència envers l'educació:

1- Ser bons pares: Cal estar alegres i no mostrar davant dels nens baralles o discussions.

2- Les persones primer: les coses són per a l'ús de les persones i no a l'inrevés. 

3- Les persones "poden" madurar, tu pots fer-ho també, però requereix paciència, només cal saber esperar. Això ho relaciono amb la part en la qual ens parla que "tota persona té la seva noblesa, no hi ha mal absolut". Les persones com el bon vi, maduren amb el temps.

4- Pausch afirma que davant la imminència de la seva mort ha escollit estar alegre. Esmenta que cal treure el "complex de víctima" que sorgeix en algunes ocasions i  que no resol res, només acaba per treure l'energia i l'esforç personal. 

5- La recomanació que fa sobre la veritat és bastant exigent, per això esmenta que disculpar-se és fàcil, només s'ha de dir; "ho sento" després "va ser la meva culpa" i en tercer lloc, "que puc fer per corregir-ho ". 

6- No enfadar-se si algú et fa veure qualsevol error; la soledat més gran és quan NINGÚ està a prop teu per ajudar-te a seguir creixent. 

7- Relacionat amb el punt anterior, sorgeix la necessitat de l'agraïment. No és simplement donar les gràcies (encara que és senzill es pot oblidar), és l'actitud de respecte i reverència cap a aquelles persones que ajuden a resoldre mancances. 

Possiblement pensem; "pobre home, es morirà". Però... més aviat pobres de nosaltres que no ho sabem! El seu temps s'està esgotant, és cert, però el nostre també i ho desconeixem!

No cal esperar a "tenir un elefant a l'habitació" per fer canvis. Cada dia, cada minut, cada segon és una oportunitat per tornar a començar.

·Francesco Tonucci

 El passat 25 d'octubre a les 19:00 els alumnes de primer curs d’educació primària vam assistir a la conferència de Francesco Tonucci, un pedagog italià especialitzat en educació intantil que proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa.

En aquesta conferència va tractar diferents temes relacionats amb els infants.

Els que més em van cridar l’atenció van ser la seva concepció de les TIC i de les escoles d’avui dia i per això he volgut fer un petit resum de cadascuna d’elles.

Les TIC són segons el pensador, uns instruments preciosos en mans d’artesans capaços, ja que cal saber fer anar de manera adequada els aparells electrònics. Tonucci comenta que hi ha un perill en l’ús de les noves tecnologies; considera que els nens corren el risc d’enganxar-s’hi massa i no sortir a jugar amb els altres nens, perdent-se així una necessària interacció per experimentar i crear experiències.

A més, no només corren el risc de auto privar-se de les seves relacions, sinó que també els pares poden preferir que el nen es quedi a casa jugant amb l’aparell i parlant amb els seus companys mitjançant l’electrònica ja que d’aquesta manera el nen no s’enfronta als perills del carrer (pares sobre protectors).

Vinyeta de "FRATO"

Les escoles de l’actualitat són definides per Tonucci com a mal ideades. Considera que és un acte innatural que un nen s’hagi d’estar tanta estona assegut en una cadira tenint només 8 anys. Aquest nen necessita moure’s, canviar d’ambients en comptes de estar-se assegut un munt d’hores en espais que són tots exactament igual.

A més de l’estructura de les escoles, la metodologia de canviar d’una assignatura a una altre en un temps de dos segons és una operació cognitiva enorme  per l’infant per tant, defensa la idea de crear una escola que s’adeqüi amb la modernitat i proposa crear espais diferents que vagin d’acord amb la matèria que s’hagi de donar en aquella aula (una aula per a cada matèria).

Personalment, estic d’acord amb les propostes educatives que planteja Tonucci però actualment ho veig molt difícil d’aconseguir ja que les lleis marquen un patró educatiu difícil de passar per alt.

I per concloure l’entrada, m’agradaria citar una de les múltiples frases interessants que va esmentar el pedagog:

“Resulta que hi ha molt temps per ser adult, però poc per ser nen”

Fotografia: Helena Martínez  (conferència Tonucci) 

·Presentació del blog

 Hola a tots i totes, em dic Helena Martínez i el passat 12 de setembre vaig iniciar els meus estudis d’Educació Primària en la institució universitària Ramon Llull, Blanquerna. 

Entre els diferents mòduls que estem treballant els alumnes de primer curs, tenim l’assignatura de gestió de la informació i TIC, la qual ens ensenya a utilitzar les noves tecnologies.

Benvinguts i benvingudes al meu bloc!
Comença un llarg camí!
http://www.pixelteca.com/rapsodas/kavafis/itaca.html

Aquest blog és un projecte individual de l’assignatura en el qual comentaré algunes de les experiències que vagi vivint durant el curs; tractaré temes que m’hagin fet pensar i reflexionar, comentaré subjectivament conferències, sortides educatives, debats... tots ells relacionats amb l'àmbit educatiu. 

Però, no només em servirà per apendre com gestionar la informació a través de programes informàtics, també em serà útil dur-lo a terme per desenvolupar una mica més la meva creativitat artística. Editaré fotografies i faré diferents collage per tal que aquest web quedi més personalitzat i estètic a la vista. 

NOTA: Qualsevol fotografía d'aquest blog podrà ser visualitzada a tamany més gran "clickant" sobre la imatge.